Guerra angloirlandesa

Guerra de la Independència Irlandesa

Voluntaris de la Tercera Brigada Tipperary durant la guerra
Tipus	guerra d'alliberament nacional i guerra d'independència
Data	21 de gener de 1919 – 11 de juliol de 1921 (malgrat que la violència continuà fins a juny de 1922, majoritàriament a Irlanda del Nord)
Lloc	illa d'Irlanda
Casus belli	Independència irlandesa
Resultat	Tractat Angloirlandès; Partició d'Irlanda, secessió de 26 dels 32 comptats del Regne Unit
Bàndols
República d'Irlanda Regne Unit
Comandants
Mícheál Ó Coileáin Richard Mulcahy Cathal Brugha líders locals de l'IRA David Lloyd George Nevil Macready Henry Hugh Tudor
Forces
Exèrcit Republicà Irlandès ~15,000 Exèrcit britànic ~20,000 Royal Irish Constabulary 9,700 Black and Tans 7,000 Auxiliary Division 1,400 Ulster Special Constabulary 4,000
Baixes
~550 morts[1] 714 morts, incloent-hi: -410 RIC -261 exèrcit britànic -43 USC[2] ~750 civils morts[3]

La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918. Va durar del 1919 fins a la treva de juliol de 1921, que portaria a la signatura del Tractat Angloirlandès de desembre de 1921